Sant Pere de Lligordà
L’església parroquial de Sant Pere és el temple del veïnat de Lligordà, edificació d’estil romànic que data del segle XII un de les poques dades que es tenen de Sant Pere de Lligordà.
És una capella que té una sola nau amb volta de canó apuntada i a més, una cornisa que està a la vora dels murs interiors. La seva porta d’accés està formada per tres arcs en gradació, un timpà amb creu en relleu i una llinda al migdia.
Igual, la porta es reconeix pels seus batents decorats i reforçats amb aplicacions elaborades en ferro forjat que daten dels segles XII o XIII, a més unes cintes planes amb terminacions en doble voluta en els seus extrems i el seu forrellat és molt particular, ja que té un cap de serp en l’extrem del passador, com el del símbol de la salut.
Té un campanar en la seva façana de ponent i es mostra l’antiga espadanya que ara està convertida en torre que es va sobrealçar en el segle XVIII, amb teulada a dos vessants. Al nord del monestir hi ha construccions annexes unides. Conserva el seu estil original i resguardava un retaule del segle XVI, amb escenes del Sant titular del temple, però es desconeix el seu parador.
El vescomte de Bas i la seva esposa Ermessenda van donar al monestir Sant Joan les Fonts en 1709 i a Sant Pere de Lligordà en el segle XII, tots dos es van documentar com Longordani. Anteriorment, es van conèixer com Longorzano, Longorddano, Ligurciano, Lligordano y más tarde, Lligordà.
