Monestir de Sant Llorenç de Sous
Aquest monestir té registres històrics de 872 quan es parla de l’església de Sant Llorenç del Munt i mitjançant el mandat de Carles el Calb en 871 li ho van concedir a Sant Aniol d´Agulla incloent els béns del monestir. Després, va ser el monestir del comtat de Besalú en 887, en 899 pertanyia al bisbat de Girona.
Prop de l’any 1000 es va independitzar del Bisbat de Girona i va ser un convent resplendent, atès que el convent de Sant Aniol va ser abandonat i la seva comunitat va començar a congregar-se en Sant Llorenç. En 1002 figura en una butlla de béns que la cel·la de Sant Llorenç és concedida al papa Silvestre II i en aquest moment, va ser regida pel bisbe Odón de Girona.
Un esdeveniment fortuït com a sismes entre 1427 i 1429 va ocasionar el seu abandó. En 1580 ningú es congregava allà, però vivia un sacerdot. Va ser recinte de diverses dependències fins a la guerra civil en 1936, que va ser abandonat definidament.
La seva nova era va iniciar l’any 2002 quan es va iniciar de part de la Diputació de Girona la seva restauració en diverses fases que van continuar fins a 2014. És un monestir situat en Mare De Déu del Mont que es pot visitar lliurement per a apreciar part del claustre, els dormitoris dels monjos i la sala gòtica amb influència romàntics.
La ubicació d’aquest monestir, a les valls de la Garrotxa, en la vessant sud de la muntanya anomenada de la Muntanya, permet captar fascinants vistes de tota la zona, especialment del poblat de Beuda.
