Estany de Banyoles

L’Estany de Banyoles és el llac de major superfície de Catalunya, ocupa 1,18 km², amb una longitud de 2,1 km i una profunditat màxima de 40 m. se’l considera com el principal símbol de Banyoles i des de 1992 és una àrea protegida per Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

A més, per ser, juntament a la seva conca lacustre, el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica, ha estat inclòs en la llista Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional.

La formació de l’Estany de Banyoles es remunta a 250000 anys, els tremolors produïts en l’època quaternària que van donar origen a la formació dels Pirineus, van generar també la falla de l’Empordà, diversos fenòmens geològics com l’erosió es van encarregar de crear aquesta zona lacustre.

Originalment l’Estany de Banyoles ocupava una extensió bastant major, i inundava les riberes uns 6 o 8 metres per sobre del seu nivell actual. Les aigües del llac provenen d’aqüífers de l’Alta Garrotxa, l’aigua es filtra i discorre a través de diversos canals subterranis i brolla a través en tres nivells diferents que formen la conca lacustre.

Aquests són els rierols d’Espolla i Usall, la llacuna de Sant Miquel de Campmajor i l’Estany de Banyoles. Aquest últim també rep l’aigua que ve dels rierols de Vilà, Estunes, Marquès, Deus, Tanyers, Castellana, Lio i Ca Morgat, que representa més del 10% de la quantitat total d’aigua del llac.

L’Estany de Banyoles és un espai obert ideal per a gaudir de la naturalesa a través de caminades, passejos, rutes amb bicicleta i la pràctica d’esports aquàtics, com el rem, piragüisme i esquí aquàtic. Des de l’any 1992 compta amb instal·lacions per a la seva pràctica. Va ser seu de les competicions de rem dels XXV Jocs Olímpics Barcelona 1992 i del Campionat Mundial de Rem en 2004.