Sant Feliu de Beuda

En el centre de Beuda es troba l’església de Sant Feliu, un temple parroquial patrimoni d’aquesta petita població urbana que ha romàs des dels anys 922 en la zona, com es citen en textos històrics.

D’aquest temple en 1004 ja es coneixen documents com una acta d’un judici, on el bisbe Ot de Girona, feia reclams al comte de Besalú, Bernat i Tallaferro per la propietat i predis d’aquesta església i on s’explica que l’esmentat comte en avaluar el reclam, va acabar cedint els drets de propietat de Sant Feliu de Beuda al bisbat.

La seva planta basilical té tres naus i aquestes es van fent més estretes cap als peus i molt especialment la nau que es troba al costat nord de la nau. Mentre que la nau central és la més alta de les tres i es troba coberta de la volta de canó. Però, les naus laterals compten amb voltes que es caracteritzen per ser de quart de cercle.

Les tres naus de l’església tenen terminacions que coincideixen en absis o voltes semicirculars que es troben cap al punt aquest i tenen un curt espai presbiteral o canonge. Els absis tenen una finestra de mig punt acampanada amb forma d’arc que es va fer amb carreus allargats però estrets.

L’absis central té una decoració amb fris de dents de serra que s’observen en la part exterior de l’església i dues columnes en els absis laterals que s’adossen als murs d’unió entre l’absis central i els laterals, un element inèdit a Catalunya que s’aconsegueix només en aquesta edificació.

A l’interior de les naus es noten tres arcs de mig punt que es recolzen en grans pilars en forma rectangular que escorten a la nau central i la separen de les laterals.

La seva porta principal està situada en el mur oest i té tres arcs en gradació de mig punt i dovelados. Té detalls romàntics amb dibuixos de tiges i volutes. El forrellat té un cap de serp petita les anelles tenen motius geomètrics com el forrellat